Quan comença un nou any ens entossudim en voler canviar coses, millorar, complir objectius i assolir el que fins ara no hem aconseguit.
Si mirem enrere, la majoria de nosaltres veiem que una part dels propòsits que vam fer per a l'any que acaba d'acabar es van quedar pel camí. Hi haurà qui s'ha quedat lluny i hi haurà qui ha estat a prop.
Avui vull centrar-me en aquells que ens hem pogut quedar més lluny, per una raó o una altra.
Tampoc és qüestió que ara estiguem molt tristos i frustrats per això, però és important que mirem què ha passat perquè això passi. Hem de ser crítics amb nosaltres mateixos, però també ser objectius.
És possible que els nostres propòsits i objectius fossin massa alts i inabastables i ara, quan ens hem trobat que no hem arribat a complir-los, ens sentim malament.
Potser no érem massa realistes i pensàvem que seríem capaços d'arribar a llocs on pensàvem que hauríem i mereixíem ser-hi, però no hem tingut en compte alguns factors que han anat apareixent en les nostres vides (professionals o personals, això és igual), i que ens han impedit aconseguir el que preteníem.
D'altra banda, no hem de ser massa generosos amb nosaltres mateixos, i hem de reflexionar sobre aquelles coses que no hem fet del tot bé, aquelles que, per una cosa o una altra, ni tan sols hem intentat, o les que ens han quedat a mig fer.
I cal tornar a aquests vells propòsits, tornar a formular-los si cal, i fixar nous objectius i metes. Tenim l'experiència del que ens ha passat i no podem ser aliens a això. Siguem conscients i coherents, visualitzem el futur amb l'optimisme i el coratge necessaris, creiem en nosaltres mateixos i pensem en positiu.
Comentarios